Introducció
Fa ja més de cent anys que la targeta postal va arribar a Catalunya, igual que a tantes altres poblacions, la targeta postal és sens dubte alguna cosa més que la principal font de documentació gràfica per donar a conèixer la evolució urbanística d’una població. Com em comenta en Ramon Pla i Marco (president del Cercle Cartòfil de Catalunya), si un poble o ciutat quedés totalment destruït per una guerra o una catàstrofe, amb les imatges de les targetes postals podríem arribar a reconstruir una gran part del poble o ciutat exactament igual com era abans. I és que les places, els monuments i els carrers, tot i que molts ja han desaparegut a causa de l’evolució urbanística, ens mostren les comparatives de com eren i com són, molts d’ells totalment irreconeixibles.
Abans de començar amb la Menuda història de la targeta postal, crec que seria interessant començar per fer un petit repàs i donar a conèixer molt breument la manera com va néixer la primera fotografia a l’Estat espanyol, ja que una targeta postal no deixa de ser una fotografia amb un revers ideat amb la finalitat d’enviar breus escrits d’una manera més econòmica que no pas les cartes normals.
Breu història de la primera fotografia a l’Estat espanyol
La primera fotografia que es va fer a l’Estat espanyol va ser feta gràcies al procediment de (1) Daguerre. Aquesta fotografia no hauria estat possible si no hagués estat pels senyors (2) Pere Felip Monlau i Roca, que en aquella època vivia a París, on treballava com a cronista de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i per Ramon Alabern i Casas, membre d’una coneguda, acreditada i benestant família barcelonina que va anar a París per tal d’ampliar els estudis i coneixements tècnics de gravat sobre acer i mapes cartogràfics, un ofici que ja li venia de família.
La màquina que per primera vegada va arribar a immortalitzar la capital catalana la va portar de París Ramon Alabern, juntament amb un daguerreotip de l’església de la Magdalena de París, màquina que va ser comprada per encàrrec de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona tot just quatre dies abans (això era el sis de novembre de 1839) pel preu de 1.946 rals de billó (3) (reales de vellón). Es va haver d’organitzar un curset sobre el funcionament del daguerreotip i sols hi varen assistir quatre persones.
Tot just tretze anys després de fer-se la primera fotografia de la història, Barcelona va viure una fita important, ja que va ser a la ciutat comtal la que va tenir el privilegi de ser l’escollida per fer la primera fotografia amb èxit a l’Estat espanyol. (altres vegades s’havia provat sense èxit). Va ser el dia deu de novembre de mil vuit-cents trenta-nou, a dos quars de dotze del migdia, quan en una terrassa d’un edifici de la plaça de la Constitució, davant de la Casa Xifré, prop de la Llotja de Barcelona, es va fer la primera fotografia. El seu autor va ser el Dr. Pere Felip Monlau i Roca amb el mètode del daguerreotip. El mètode consistia a crear directament sobre una planxa de coure coberta amb un bany de plata. Les imatges es filtraven a través d’una lent focal, i la mateixa planxa era la foto. Aquesta planxa era prèviament sensibilitzada amb vapors de iode, i després era introduïda al fons d’una cambra fosca, i es deixava l’obturador de la lent oberta durant uns 10 o 20 minuts (en el cas de la primera fotografia de la història varen ser uns 20 minuts) depenent de la claror de l’escena. Més tard, la placa era sotmesa a un procés químic que fixava l’única imatge resultant. Tot i que la primera fotografia que es va fer al món ja tenia tretze anys de vida, encara no s’havia inventat el mètode de treure còpies d’aquelles fotografies.
Pel que fa a la fotografia (placa) original, se’n desconeix el seu destí, ja que aquesta va ser sortejada el dia 14 del mateix mes mitjançant unes butlletes, al preu de 6 rals de billó, (reales de vellón) i fou el 56 el número premiat. El que sí es conserva encara és la màquina amb la qual es va fer la fotografia.
Actualment la fotografia més antiga que es coneix a l’Estat espanyol data del 1848. És una fotografia que va estar feta des del mateix lloc
de la del 1839. És propietat d’un col.leccionista particular de Tarragona. En aquesta fotografia, com es veu a continuació, no apareix la Llotja, tema principal del daguerreotip original del 1839.
Com a anècdota val la pena esmentar que pocs dies abans de fer-se la fotografia, es va posar un anunci a la premsa barcelonina on es deia que alhora de fer la fotografia ningú havia de sortir al balcó. L’anunci deia “si algún espectador se desentiende de este ruego quedará indeleblemente marcada en la placa la prueba de su indocilidad”. I que en el moment de fer la fotografia s’avisaria a la gent mitjançant un tret de fusell, un tret que, quan va ser l’hora, va fallar. L’acte va ser animat mitjançant una banda de musica militar.
[1] Louis Jacques Mandé Daguerre (1787-1851), segons sembla, tenia orígens bascos. Era pintor i decorador teatral. El 7 de gener de 1839, va donar a conèixer l’invent de la màquina que portaria el seu nom. Va ser el primer divulgador de la fotografia al món.
[2] Dr. Pere Felip Monlau i Roca (1808-1871). Doctor en medicina, va exercir de catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona. Va publicar diferents obres de gran reputació dins el mon de la psiquiatria.
[3] El ral de billó és una moneda reial feta amb un aliatge d’argent i de coure. Tenia un pes de 3,35 grams i va començar a circular a Castella cap al segle XIV, fins ben entrada la meitat del segle XIX.
Menuda història de la targeta postal
  |
|
Pel que fa el naixement de la targeta postal, si en volem conèixer una mica la història, hauríem de retrocedir en el temps fins a arribar cap a l’any 1865, al Regne de Prússia (actualment Alemanya). Va ser Heinrich Von Stephan que a la Conferència Postal de Karlsruhe va proposar la creació d’una targeta postal amb unes mides de 12 x 16 cm. En una banda hi aniria un breu escrit i en l’altra el segell postal. En el concepte de la creació de la targeta postal es tenia en compte que les
despeses d’enviament haurien de ser més econòmiques que no pas les d’una carta normal i corrent. Aquesta idea va topar amb el màxim dirigent de correus de Prússia ja que aquest va revocar aquesta idea a causa que al revers de la postal s’hi podia veure l’escrit, i considerava que això vulnerava el dret a la intimitat. Varen ser, però, els austríacs que, quatre anys més tard, recollirien la idea. Això no seria fins al 1869, data en què les primeres targetes postals veurien la llum. Aquestes tenien una mida 12 x 8,5 centímetres, i que amb el pas del temps s’anirien modificant.
Les primeres targetes postals a l’Estat espanyol
 |
 |
Les primeres targetes postals que són conegudes a l’Estat espanyol, segons hi ha constància, són editades el dia 1 de novembre de 1892, per dos editors suïssos, (4) Hauser i Menet, que s’havien establert a Madrid un parell d’anys abans. No és però fins a un any més tard, el 1893, que arriba la targeta postal a Catalunya, a mà dels mateixos editors Hauser i Menet.
Aquestes primeres postals, com podem veure reproduïdes, mostren el monument a Colom i diferents records de Barcelona.. Fins al cap de 10 anys, el 1903, no s’editen les primeres postals a Manlleu. Aquestes anaven a càrrec de l’editor gironí Amadeu Mauri.
[4] Hauser y Menet va ser una de les primeres empreses del sector de les arts gràfiques que hi va haver a l’Estat espanyol. Va estar activa fins al 1979.
La classificació de la targeta postal
La targeta postal, ens expliquen els companys del Cercle Cartòfil de Catalunya, (5) es classifica segons l’època d’edició. Així, doncs, les primeres targetes postals que varen sortir van des de 1880 fins a finals de segle XIX, i s’anomenen PIONERES. Tot seguit trobem les que van des de 1900 fins a finals de la primera guerra mundial cap al 1918. Aquesta es considera l’EDAT d’OR. D’aquesta data fins a 1975 és considera l’etapa SEMI-MODERNA i des de 1975 fins ara és l’etapa MODERNA.
[5] El Cercle Cartòfil de Catalunya és una entitat nascuda el 28 de febrer de 1980. Té com a finalitat la investigació, promoció i divulgació de la targeta postal al nostre país. Entre altres activitats, organitzen xerrades i tertúlies i fomenten l’intercanvi de postals entre els seus socis col·leccionistes.
El valor de les postals
Donar un valor a una targeta postal pot esdevenir una tasca que es fa molt difícil de calcular. La seva vàlua ve moltes vegades determinada pel valor objectiu que li pot atribuir el mateix col·leccionista cartòfil, ja sigui pel seu interès, estat de conservació o per la seva escassesa. Perquè cada col·leccionista s’especialitza en els seus temes. El que sí s’ha de tenir en compte, i és molt important per al col·leccionista, és l’estat de conservació. Un altre dels criteris per valorar una targeta postal és que aquesta hagi estat escrita i circulada, ja que un dels criteris generals és que la targeta postal que hagi estat circulada ha tingut el sobrevalor intrínsec d’haver fet la funció per a la qual va ser creada. No obstant això, el preu de la targeta postal sense circular o sense escriptura normalment sol ser superior a la targeta postal usada, ja que aquesta per norma sol estar en més bon estat de conservació perquè no ha passat per tantes mans.
Com es cataloga la data d’una postal?
Com hem comentat anteriorment, la catalogació de les dates en les targetes postals, pot esdevenir una tasca molt difícil. Moltes vegades les targetes postals no portaven el número de sèrie, i ni el mateix fotògraf (no tots) arxivava la data en què feia la fotografia. És a partir d’aquí que el col·leccionista comença un laboriós i gratificant treball d’investigació. En el meu cas, quan vull catalogar una postal, intento seguir una pauta en què hi ha un seguit de detalls que no poden passar per alt ja que el més mínim detall et pot arribar a estalviar moltíssima feina. (8) Passem doncs a veure les pautes a seguir, una per una, per a la seva correcta catalogació.
[8] Aquestes pautes són les que segueixo jo personalment; això no vol dir que tots els col·leccionistes segueixin la mateixa pauta.
L’escriptura posterior
Pel que fa a l’escriptura del darrere d’una postal, cal dir que moltes vegades no és gaire de fiar, (tot i que això et pugui donar una referència) ja que s’ha donat el cas que una postal ha estat escrita amb quinze anys de diferència entre que ha estat editada fins que ha estat escrita i enviada. Això ho he pogut comprovar personalment, comparant dues postals totalment idèntiques i enviades amb una sèrie d’anys de diferència.
Els detalls
Per catalogar una postal sense que aquesta hagi estat mai escrita, jo personalment, i com a primer pas, començo per escanejar-la. Així, amb la vista ampliada a la pantalla de l’ordinador, es poden experimentar molt més bé els detalls importants, detalls que a simple vista podrien passar per alt si no haguéssim tingut la oportunitat d’ampliar la vista de la targeta postal. Un de tants fets curiosos i exemples que s’amaguen a les targetes postals, per posar un petit exemple, és una postal del fotògraf i editor C.O.T. datada de l’any 1911, on podem veure l’hospital de Manlleu que va ser inaugurat el 22 de maig de 1913. Aquí és quan sorgeix la pregunta: com hem anat a parar al 1911 si es veu l’edifici de l’hospital del 1913? En aquest cas haver pogut ampliar la visió de la postal ha jugat al nostre favor, ja que hem pogut observar l’edifici de l’hospital sense la teulada. A partir d’aquí, és quan entren en joc diferents vies d’investigació. En aquest cas, el més lògic i fiable és poder consultar l’Arxiu Municipal de Manlleu. Aquest ens duu a les dates en què es va començar a construir l’edifici de l’hospital i el seu procés d’evolució. A partir d’aquí arribem a la conclusió que aquesta postal en concret data del 1911. Un petit detall que ha sigut molt important, ja que ens portarà a estalviar-nos moltíssima feina a l’hora de catalogar més postals de la mateixa sèrie i autor.
Numero de sèrie
En el cas que una postal tingui número de sèrie (com hem comentat amb anterioritat, no totes en tenen), aquest passa a ser un altre dels factors importants a l’hora de catalogar-la. Si una postal no et porta enlloc pel que fa als detalls de l’escanejat o l’escriptura, és molt important haver catalogat anteriorment diferents postals de la mateixa sèrie. Així, un cop seguits tots aquests passos, totes les postals et solen portar cap a les mateixes dates. A partir d’aquí és quan vas eliminant motius i detalls fins a arribar a una data en concret.
A partir de la dècada dels anys seixanta, les postals ja portaven un número de dipòsit legal, on s’indicava la data en què havien estat editades. Això facilita molt més l’entretinguda tasca d’investigació, ja que anul.la completament els passos esmentats anteriorment.
Com diferenciar una postal d’una foto-postal.
La postal
Una postal tenia una edició molt més gran que no pas una foto-postal, ja que aquí hi entrava el negoci. De les postals, i depenent molt de la localitat, se’n podia fer una tirada de cap a tres-centes còpies com a mínim, segons la importància de la població o ciutat, per després ser venudes.
La foto-postal
La foto-postal no és més que una fotografia de família que normalment era reproduïda pel fotògraf del mateix poble. En el revers (a la part posterior de la imatge) s’editava el format postal per si era el cas que s’hagués d’enviar. D’aquestes foto-postals, se n’editaven molt poques còpies, ja que normalment eren fotografies que els mateixos familiars s’enviaven entre ells.
Les foto-postals no portaven número de sèrie, i és per aquest motiu que es fa totalment impossible saber quantes n’hi ha d’editades. Per la seva escassetat, ja que normalment no se’n solien fer més d’una desena de còpies, les foto-postals tenen un valor econòmic i a nivell de col·leccionisme molt més alt que no pas les clàssiques targetes postals, i van molt més buscades pels col·leccionistes cartòfils, ja que aquestes poden arribar a ser peces úniques.
Xavier Gaja
