Anterior Índex Següent

Cap als anys trenta, a la vila manlleuenca tan sols hi havia sensats 40 cotxes de turisme, 13 motocicletes, 4 òmnibus i 20 camions. Tenir cotxe era considerat un luxe per a les poques persones adinerades que hi havia aleshores. Un dels personatges que tenia aquest privilegi a Manlleu, era un important fabricant, directiu d’una important caixa d’estalvis, i al cap d’uns anys, alcalde de la vila. Aquell manlleuenc tenia un Peugeot que era batejat com a Buenos Aires. El nom era per la poca estanquitat que tenia, ja que entrava l’aire per a tot arreu. Aquest conductor anava sempre molt a poc a poc a causa de la falta de confiança que tenia en el seu cotxe, ja que feia molt poc que l’acabava d’adquirir. Un dia que tenia pressa i passant per un cèntric carrer de la vila, al veure que la quitxalla que jugava al mig del carrer no s’apartava i per tal de cridar-los l’atenció, no se li acudí res més que treure el cap per la finestra tot cridant amb la veu ben alta aparteu-vos que no veieu que us atropellaré!.