Fundada el 20 de juliol de 1912, estava domiciliada a la casa de la vila i tenia per finalitat el socors domiciliari als pobres i necessitats ja sigui per manca de salut, de feina o dels recursos econòmics necessaris per a la subsistència.
Pel que fa als socors, aquests es feien en espècies i articles de primera necessitat per a la llar mitjançant tiquets de compra, que podien descanviar en els comerços de la població, exceptuant algun cas que es socorria amb diners, tot i que això era un fet molt puntual. Per poder rebre els ajuts era necessari ser natural de Manlleu o portar un mínim de dos anys vivint al terme municipal. Això ens indica que els vagabunds no tenien dret al socors de l’associació si no és un cas de gravetat. Rebien socors les famílies que involuntàriament tinguessin tots els membres sense feina o que amb un sol jornal no arribessin a les necessitats. Les famílies que estaven més apurades rebien un tiquet per a una dosi de pa de 600 grams diaris per persona. Deixaven de rebre subsidis aquells que per malaltia havien d’ingressar a l’hospital o en alguna casa de beneficència.
Pel que fa als socis, ho podien ser tots aquells que col·laboraven periòdicament mitjançant donatius de particulars i subvencions per part de l’Ajuntament. Les quotes que havien de pagar els socis eren voluntàries i tenien un mínim de 10 cèntims de pesseta setmanals. Cal remarcar que els que feien donatius esporàdicament no eren considerats com a socis, i tenien totalment prohibit donar o repartir caritat als rodamóns, ja que l’Ajuntament tenia totalment prohibida la mendicitat pública.
Pel que fa a la junta, n’hi havia dues, la consultiva i l’administrativa. La consultiva era la que es feia càrrec de la protecció de la infància i vetllava per evitar la mendicitat pels carrers. La junta administrativa de beneficència era la que decidia la quantitat a donar als necessitats i estava composta per un president, dos vicepresidents, un tresorer, un vicesecretari i vint-i-quatre vocals. Aquests vocals es repartien en els 12 barris que aleshores tenia la població i es feien càrrec del barri en què cadascú residia. Cada any pel mes de gener es renovava mitja junta, els membres de la qual podien ser reelegits. La junta administrativa es reunia un cop cada 8 dies a la casa Consistorial per tal de fer el balanç setmanal. Tots els membres de la Junta tenien l’obligació d’assistir-hi, exceptuant els vocals que tenien lliure elecció.
En cas de dissolució, la junta administrativa passava automàticament a convertir-se en junta liquidadora i un cop pagades les despeses els fons existents haurien d’anar repartint-se de la mateixa manera que si la societat anés funcionant fins a la total distribució total dels fons.
Segons un document trobat a l’Arxiu Municipal, l’Associació De Beneficència va deixar de funcionar en “època roja” i no ha sigut iniciada de nou perquè s’ha cregut innecessari seguir amb l’Associació. Donades les necessitats vigents de l’hospital de Sant Jaume, els fons hi anirien destinats per tal de millorar i reparar l’edifici.
Bibliografia: Xavier Gaja