Fundada el 1885, estava domiciliada al carrer del Ter 37. En els seus inicis tan sols tenia vint-i-quatre socis, i tenia per finalitat la instrucció dels seus associats mitjançant una biblioteca, una coral, un servei de bar i jocs considerats lícits a l’època, com podien
ser els passatemps. A causa de la crisi que vivia la població, l’Aurora Manlleuenca fou una víctima més de la pobra economia que patien els seus associats, i això va fer que molts dels seus socis es donessin de baixa ja que no podien pagar les quotes i va haver de dissoldre’s el 14 de desembre de 1891. Però l’empenta dels manlleuencs va fer tornar a ressorgir l’entitat i el dia 5 de novembre de 1897 es va tornar a fundar amb la mateixa finalitat de la primera i amb seu al carrer del Ter numero 35, tot just al costat del l’antiga seu.
Pel que fa als socis, per poder formar part de l’Aurora Manlleuenca era indispensable ser major de quinze anys i viure a Manlleu. A part d’això, s’havia de ser proposat per cinc socis i al cap de vuit dies, si s’aprovava per majoria de vots, l’aspirant a soci quedava admès. Havia de pagar una entrada que corresponia a la quantitat que cada soci havia pagat per tal de moblar el local i proveir-lo d’existències i una quota mensual de cinquanta cèntims de pesseta.
Segons l’article 25 dels seus estatuts els socis estaven obligats a complir el reglament i a “Guardar dentro del local la compostura propia de toda persona culta.”
Pel que fa als drets i deures, un soci podia quedar exclòs de la societat si quedava al descobert de sis mensualitats i no pagava al cap de vuit dies de ser avisat. També podia quedar exclòs si cometia una falta considerada greu per la junta general, i si feia una renúncia per escrit.
L’Aurora Manlleuenca podia oferir el títol de soci honorari a les persones que pels seus coneixements científics o per excel·lents dots, fossin considerats dignes d’aquesta distinció.
Pel que fa a la junta, estava formada per un president, un vicepresident, un tresorer, un comptable, un secretari, i dos vocals, càrrecs que com les altres societats, eren de forma totalment obligatòria i gratuïta.I en cas que algun soci volgués renunciar a formar part de la junta aquest podia ser expulsat de la societat. I al contrari que algunes altres, aquesta no permetia que un membre tornés a entrar a la junta fins passats dos anys d’haver-ne sortit.
Cada sis mesos, o sigui el primer diumenge de gener i el primer diumenge de juliol, la societat celebrava una junta general ordinària, que havia de ser convocada amb vuit dies d’antelació i que tenia per objectiu legitimar o impugnar l’estat de comptes de la present junta, i procedir en cas de renovació dels càrrecs de la junta directiva. Es renovava mitja junta cada sis mesos. Cal esmentar que sempre eren renovats els membres més antics en el càrrec.
Les juntes generals estaven dividides en ordinàries i extraordinàries. Les juntes generals ordinàries tenien la finalitat d’aprovar o impugnar l’estat de comptes de la present junta, renovar els càrrecs directius i resoldre les proposicions que haguessin formulat per escrit un mínim de deu socis.
Les juntes generals extraordinàries es celebraven sempre que la convoquessin la majoria de la junta o la cinquena part dels socis. No es podien tractar altres temes que no fossin els proposats en la convocatòria.
Les votacions de les juntes, per regla, eren sempre públiques i es feien per drets i asseguts. En canvi si eren cinc els socis assistents que ho demanaven, les votacions passaven a ser nominals, i si eren deu els socis que ho demanaven les votacions passaven a ser secretes.
Un fet a destacar era que l’Aurora Manlleuenca tenia dins seu una filial que s’anomenava Germandat de la Ntra. Sra. del Carme.
El 1898 tenia 24 socis
En cas de dissoldre’s, l’Aurora tenia previst que un cop feta la liquidació, els fons anessin repartits equitativament segons el que li corresponia a cada soci.
L’Aurora Manlleuenca es va dissoldre de forma definiva el dia 9 de novembre de 1913.
Bibliografia: Xavier Gaja