En temps de postguerra, les coses no estaven pas per gaires alegries. Tot i així, aquella família de manlleuencs va decidir oblidar-se dels problemes de la vida quotidiana i varen decidir que anirien a passar el dia a la capital catalana. Afeccionats al teatre i als espectacles varis, varen decidir que aprofitarien el dia i anirien a veure un espectacle de ballet, un tipus d’espectacle que encara els faltava per veure. La dona, que possiblement s’esperava veure un altre tipus de ball, en veure que les ballarines ballaven de puntetes va etzibar el següent comentari.
– no sé per què ballen de puntetes aquestes noies, ja les podrien triar més altes.