Quan el 1851 es va inaugurar l’actual cementiri, aquest quedava als afores de la població, i per accedir-hi era necessari passar per un estret camí que hi havia. No va ser, però, fins cent anys mes tard exactament el dia nou de maig de 1953, quan era l’alcalde en Pere Corrius 1950-1965, i la vila manlleuenca tot just començava a créixer cap a la zona nord, que varen decidir que s’havia de dur a terme la inauguració del camí, que pocs dies abans s’havia ampliat per a més comoditat a l’hora de traslladar un difunt i per als veïns que volguessin desplaçar-se cap al cementiri a portar flors als seus difunts. Casualitats de la vida, en els mateixos dies en què s’havia de fer-se la inauguració oficial, va traspassar Miquel Sala, regidor de l’Ajuntament manlleuenc.
Al cap de pocs dies, quan oficialment es va portar a terme la inauguració, en ple acte, un regidor li etziba la següent frase a l’alcalde.
– És molt bonic aquest camí, però més que un conseller no havia de ser l’alcalde qui l’havia d’haver inaugurat?