Explica Domingo Torrent i Garriga en el seu llibre MANLLEU croquis para su historia (1893), que feia poc mes de 150 anys, concretament a l’hivern del 1853-1854, les temperatures a la vila manlleuenca varen arribar als 17 graus sota zero, fins al punt que el vi es glaçava i l’única manera que hi havia per poder menjar el pa era torrant-lo. Les fàbriques varen haver d’aturar la producció ja que el riu era totalment glaçat. La mainada ho aprofitava per anar-hi a patinar, amb el conseqüent perill que es pogués trencar el glaç i patir un inesperat bany que feia espetegar les dents. Hi ha qui diu però que a l’època hi havia un home que tenia per costum banyar-se cada dia al riu i a l’hivern hi anava amb un pic, feia un forat al gel i es banyava com si res sota l’atenta mirada de la quitxalla que patinava per allà i que el tenia com un heroi.
El Manlleu d'ahir
Història, llegendes, fotos i postals antigues de Manlleu
