A causa de l’augment demogràfic que patia la vila manlleuenca en la darrera dècada del segle XIX, es va fer necessària l’expansió de la vila cap a la zona del riu. La que avui coneixem per Baix Vila. El motiu que va fer que la vila creixés cap a aquesta zona i no cap a una altra, era que des de 1841 moltes indústries de la comarca s’havien establert prop del riu per tal d’aprofitar la força hidràulica del Canal Industrial. Així doncs, si volem seguim un ordre cronològic hem de començar al 1891 quan el vigatà Marian Callís contractat per l’Ajuntament va ser l’encarregat de descriure un plànol general de la Vila. Tot seguit des de l’Ajuntament es portà a terme l’expropiació d’algunes * cases i hortes que ocupaven aquella gran explanada. Un any més tard, el 1892 els veïns signen un manifest demanant que aquella gran explanada es converteixi en una plaça. I així va ser.
El 1893 quan la plaça ja comença a agafar un cert caire, es construeix una rampa per tal de facilitar l’accés dels carros que venien de Dalt Vila cap a la nova plaça, aquell mateix any es col·loca una farola amb quatre fonts al centre i s’hi comencen a construir els primer porxos amb pedra de Folgueroles, l’autor fou l’Ignasi Mas “Nasi Paleta”.
El 1897 s’obre el carrer del Bisbe Morgades que connecta amb el carrer de Sant Ferran formant així una nova via entre la plaça i el Canal Industrial.
El 1900 es construeixen els primer edificis, aquest foren els de Can Quatrecases i Pere Prim a la zona sud de la plaça.
El 1907 es construeixen les escales laterals que uneixen la nova plaça amb Dalt Vila, curiosament al dia següent varen aparèixer alguns esglaons trencats per algun insatisfet.
Ja entrat al primer quart de segle es construeixen els edificis que amb el temps passarien a ser els més emblemàtics de la plaça. Aquests foren l’edifici de la Cooperativa el 1912 i l’edifici del teatre Edison el 1919, situats a la zona oest de la plaça.
Al 1922 es substitueix la farola central amb les quatre fonts per donar pas al nou sortidor de pedra tosca.
Al 1937, un any desprès d’haver començat la Guerra Civil, es duu a terme l’expropiació d’una part de l’edifici de la cooperativa i es fa l’obertura del carrer del Mossèn Guardiet.
Al 1941 es substitueix el sortidor de pedra tosca per un nou sortidor de pedra embellida.
Al 1967 a mans del que fou alcalde en Josep Arqués es remodela totalment la plaça substituint el terra de sorra per marbre de Carrara i es suprimeix el sortidor de pedra embellida per un nou sortidor amb una mida d’11 metres de diàmetre i que disposava de 128 projectors de llum dels quals 48 eren de llum blanca, 39 de llum violeta i 41 de llum vermella.
Finalment el 1972 es porta a terme la remodelació de les escales amb noves fonts lluminoses i l’enjardinament de l’escalinata a la zona nord de la plaça.
* En aquella època ja hi havia alguns camins traçats tot i que les cases que hi havia estaven de forma desordenada.