La història de la desapareguda empresa Pous, una empresa prou coneguda per tothom, neix, podríem dir, de rebot, ja que inicialment la família Pous es dedicava al negoci de fusteria. Concretament tenien una serradora i fabricaven caixes per a les fàbriques de filatura. A causa del tipus de negoci es veien obligats a tenir un cotxe per tal de fer el transport de les caixes a diferents fàbriques tèxtils de la comarca. Cal dir però que en al primer quart de segle XX, Manlleu disposava d’un cens de poc més de 5.900 habitants i un cens de 13 motocicletes, 40 cotxes de turisme, 4 òmnibus i 20 camions. Això ens indica la precarietat de l’època, ja que no tothom podia permetre’s el luxe de disposar d’un cotxe. Amb el pas del temps el negoci anava creixent, i es varen veure obligats a augmentar la flota automobilística amb la compra d’un altre cotxe.
Com és sabut, a principis de segle, anar cap a l’estació ferroviària es feia molt pesat, ja que tot eren camps i un camí desert feia que el trajecte cap a l’estació es fes més llarg del compte. Era aleshores quan els manlleuencs aprofitaven la confiança que tenien amb l’empresari per demanar-li al Sr. Ramon, si havia d’anar a cap Vic o a Torelló i aprofitar el viatge. Les demandes de la gent va anar creixent fins al punt que un dels dos cotxes que tenien van decidir destinar-lo íntegrament per al viatge de persones. Un viatge al dia sortint de Manlleu pel matí i tornant cap al migdia, mentre l’altre cotxe s’utilitzava per al transport de les caixes de la serralleria. Amb el pas del temps la demanda dels viatges seguia creixent i es va haver d’ampliar l’oferta dels viatges obrint noves rutes cap a Torelló, Roda de Ter i Santa Maria de Corcó. Amb tot això (cap als anys vint) es va veure obligat a tancar la serralleria, ja que els viatges eren més rendibles i van decidir dedicar-se per complert al del transport de viatgers amb la compra d’un autobús personalitzat d’un color vermell estrident. En aquest moment acabava de néixer la primera empresa de transports de viatgers de la comarca d’Osona. A causa de la lentitud a l’hora de rebre la llicència de transport, l’empresa vigatana Albareda decideix fer aparició amb la mateixa línia Vic – Manlleu, una disputa jurídica va donar la raó als Autos Pous, que finalment varen decidir pintar els autobusos de color blau clar tal com els havíem conegut fins fa ben poc.