FRANCESC POQUÍ va néixer a la casa del Poquí i fou rector de Vacarisses i després canonge penitencial de la catedral de Vic. Predicà molt i els seus sermons, si bé cauen en el gongorisme propi de l’època, són molt interessants en el seu fons per estar nodrits per la Sagrada Escriptura i la Patrologia; dos dels seus sermons foren impresos a Barcelona per Tomàs Lorient, el 1690 l’un i el 1698 l’altre titulat La palma con ramo de olivo, predicat per les festes de la pau de l’any esmentat.
Compongué una història del santuari de la Gleva que va romandre inèdita i era conservada en el santuari. També va escriure una relació dels fets i dels miracles obtinguts sota l’advocació de la mateixa Verge, amb el títol tan gongorista de Gleva de discursos en exelencia de la Gleva de oro de María Santísima bajo la advocación de la Gleva, llibre imprès a Barcelona l’any 1692, i un exemplar dels qual es guarda a la biblioteca episcopal de Vic.
A la generositat del Dr. Francesc Poquí es devia el gran retaule barroc, amb sis plafons, que existí a l’església de Sant Esteve de Vila-setrú fins a l’any 1936, en què es plasmaven les figures dels tres doctors de l’església i dels tres pontífex que al llarg del temps més s’havien distingit en defensa del dogma de la Immaculada.
Morí el 1718 i fou enterrat a la catedral de Vic.