JOAN COROMINAS i GÜELL de molt jove es traslladà a Tarragona en el seminari de la qual cursà els estudis i on després ocupà la càtedra de retòrica. Doctor en Teologia, l’any 1855 passà a la Universitat de Cervera on fou titular de la càtedra de retòrica i on pronuncià dos discursos llatins que després van ésser impresos. Oposità també el mateix any 1885, per la canongia magistral de Tarragona i, encara que no obtingué la prebenda, la seva dissertació fou tan lluïda que quan el canonge tarragoní Ignasi Rives i Mayor fou preconitzat com a bisbe de Calahorra el nomenà secretari seu i en passar aquest a arquebisbe de Burgos allà anà el nostre compatrici on fou nomenat canonge.
El Dr. Corominas, demés, va ser un gran bibliòfil i un notable arqueòleg. És molta i variada la seva publicació d’articles i opuscles sobre temes religiosos, històrics i d’educació. La seva obra més important i per la qual és més conegut és la intitulada Suplemento a las memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (Burgos, 1849), complement de les cèlebres Memorias de Fèlix Torres Amat, publicades el 1836. Ambdues obres han estat reeditades el 1973.