JOSEP SERRA i SIÓ el posem aquí, tot i que nasqué a Roda de Ter el 24 de juny del 1877, per la mateixa raó que hi hem posat abans al Germà Enric Delaris i Baretjà o sia per haver assolit el títol de fill adoptiu de Manlleu per la seva qualitat de pròcer industrial.
D’extracció modesta, als deu anys entra a treballar en una fàbrica de teixits, però la seva dèria és la mecànica i això fa que rodi per diferents tallers on aprèn diverses professions, com són les de modelista, emmotllador, torner, ajustador i muntador.
Als vint-i-cinc anys arriba a Manlleu on, amb una aportació de mil pessetes, s’associa amb l’Andreu Costa i Pagès per fundar la societat Costa i Serra que en un principi es dedica a la reparació de maquinària. El negoci prospera d’allò més i als dos anys ja disposa d’una foneria pròpia.
L’entrada d’en Josep Sanglas i Alsina, en l’eixamplar el capital, es decisiva i la societat pren nom de Sociedad Costa y Serra, S. en C. primer i, el 1913, la de <<Sociedad Anònima Serra>>. Amb aquest nom la construcció de maquinària tèxtil oferí al nostre biografiat un ample camp que ell recorregué augmentant i perfeccionant la producció fins a aconseguir que les màquines fetes a Manlleu arribessin als racons més llunyans del món.
Serra i Sió, fou, demés, fundador d’altres societats com són les de Conductores Eléctricos Roqué S.A., dedicada a la fabricació de cables i fils de conducció elèctrica, Vic Industrial, C.A. per a filatura i cotó, Constructora Española de Maquinaria, de màquines per filar l’estam, etc.
El 1932 fou objecte d’un homenatge per part de la Cambra de Directors, Majordoms i Contramestres de l’Art Tèxtil i, el mateix any, l’Ajuntament, en sessió del 2 d’abril, acorda nomenar-lo Fill Adoptiu de la Vila <<com a prova d’agraïment per haver fet conèixer arreu el nom de Manlleu per mitjà de la indústria, única en la nostra terra, i que tan encertadament dirigeix>> segons diu el diploma de nomenament.
El 1945 el Foment del Treball Nacional li concedí el premi Deu i Mata en atenció a les millores i als perfeccionaments introduïts en la maquinària de filatura.
El 16 de maig del 1953 li fou concedida pel cap d’estat, l'<<Encomienda del Mérito Civil>>.
Finalment, també el 1953, l’Ajuntament l’honorà amb la Medalla d’Or de la Vila, la primera que concedia, lliurement, el dia 13 de setembre, que coincidí amb la inauguració d’un monument a la seva memòria i un emotiu homenatge popular.