Quan els manlleuencs encara no s’havien començat a recuperar-se dels temps de guerra 1936 – 1939, arribà l’aiguat de la fatídica nit del 18-19 d’octubre del 1940. I els manlleuencs veuen com, i mai millor dit, “sempre plou sobre mullat”. La vida dels manlleuencs transcorria tranquil·lament quan el dia 17 d’octubre les aigües del riu Ter començaren a pujar a nivells més alts del que era normal. Tot i que es varen prendre les mesures oportunes, la força de l’aigua va fer del tot inútil l’esforç de protecció dels edificis en més mal estat per la seva antiguitat. Cap al vespre, les aigües començaren a fer-se notar als carrer de Baix Vila, però no va ser fins a la matinada del 18 que l’alçada màxima a què varen arribar les aigües foren d’uns dos metres al carrer Enric Delaris a l’alçada de l’escola La Salle i de 9 metres d’alçada sobre el nivell del riu Ter. A la plaça va arribar a cobrir fins al quart esglaó de les escales. Cap al matí, es podia veure la trista imatge de cases ensorrades i de grans catifes de fang als carrers de Baix Vila.
Pel que fa al dany material, Manlleu aleshores tenia una superfície urbana edificada de 446,450 metres quadrats, dels quals 306,090 metres quadrats varen ser coberts per l’aiguat. Això vol dir que el 69 % de la població manlleuenca es va veure afectada per l’aigua. Dels 932 edificis que tenia la vila manlleuenca, 525 varen rebre els efectes de l’aiguat, dels quals 103 varen ser totalment destruïts, 50 més foren perjudicats en més de la meitat de l’estructura i 61 més foren perjudicats en més d’una quarta part. En total, 153 es perderen totalment, 61 edificis varen poder-se reparar, i 309 varen patir lleus desperfectes. Els principals carrers que varen patir l’ensorrament d’edificis varen ser el carrer del Pont i el carrer Enric Delaris.
Quant als danys personals, 5 persones varen perdre la vida, una de les quals va ser trobada prop de Girona, i identificada per la inscripció de l’anell. Altres 5 varen desaparèixer, i 16 més varen necessitar hospitalització.
Cal dir que poc després es va traslladar a la vila manlleuenca un destacament de soldats enginyers per ajudar els veïns en tasques de desenrunament de les cases més afectades, i a la neteja dels carrers, per si hi havia la possibilitat de trobar-hi persones sepultades. També hi va venir un batalló d’uns 500 presos de Barcelona, que varen estar treballant a la vila fins al 8 de març de 1941. Per fer aquesta feina rebien un jornal de 5´96 pessetes diàries.
Detall de les persones mortes i desaparegudes a l’aiguat.
Maria Serra Xuriach 39 anys
Maria Serra Tort 30 anys
Lídia Pujal Viñolas 57 anys
Ramon Torras Capdevila ?? anys
Ramon Arcarons Sala 68 anys
Josep Cabanas Serra 6 anys
Candi Ros Pujal 34 anys
Dolors Febrer Quintana 69 anys
Jeroni Ros Caballeria 59 anys
Josepa Grivé Vernet 27 anys
Bibliografia: Xavier Gaja i Colomer
