El barber al qual fèiem esment a l’anterior anècdota, es va trobar, com tantes vegades li havia passat que un bon dia se li va presentar un pagès a darrera hora del migdia. Mentre el barber feia la seva feina, el pagès, cansat com estava, es va quedar adormit a la butaca. El barber que encara no havia acabat amb el client i al veure que ja era la una passades del migdia, cansat de la gent que li venia a última hora, sense cap mena de mirament, no s’ho va pensar dues vegades i va passar el pestell de la porta, tot decidint que per aquell matí ja n’hi havia prou. La gana li podia més que no pas el complir les obligacions del negoci. Així que, tot decidit, va deixar el pagès dormint a la butaca i va pujar cap a casa seva per dinar. El pagès quan es va despertar, en veure que estava a mitja feina i el barber no era enlloc, va haver de fer quatre crits per avisar al barber perquè li acabés la feina.
El Manlleu d'ahir
Història, llegendes, fotos i postals antigues de Manlleu
