Ens explica Domingo Torrent i Garriga en el llibre Manlleu, croquis para su història, editat l’any 1893, que una colla de bandolers capitanejats per Joan Sala i Serrallonga, conegut popularment com el bandoler Serrallonga, l’any 1633 (tot just un any abans de la seva mort), feien aparició a la vila manlleuenca a la zona del torrent de Camporat, al nord de la vila manlleuenca, per tal de portar a terme les seves malifetes. Els veïns de Manlleu, juntament amb els de Torelló, varen vèncer una cruel batalla i deixaren una alta quantitat de cadàvers del bàndol dels bandolers. Serrallonga va haver d’abandonar la zona a corre-cuita.
L’historiador Esteve Gaja, en el seu llibre Història de Manlleu, comenta que a l’arxiu municipal hi consta un document en què s’esmenten els fets.