A principis de segle XX al carrer de Sant Pere hi vivia una noia molt humil que es guanyava la vida d’una manera molt singular. El seu ofici consistia a pasturar ànecs. No en coneixem el nom d’aquesta noia, però sí que sabem que era una noia alta i prima, amb una mica de gepa, i molt vergonyosa. El seu ofici, desaparegut ja fa un munt d’anys i potser únic a Manlleu al llarg de la seva història, consistia a passar cada dia per les cases que li confiaven els 2 o 3 ànecs que disposaven les famílies per portar-los a passejar. Amb l’ajuda d’una llarga canya portava el control del bestiar que durant tot el matí el passava passejant. Normalment no feia gairebé mai el mateix recorregut. Per distingir quins ànecs pertanyien a cada casa els posava una cinta de color al coll. D’aquesta manera no perdia el compte de la vintena d’ànecs que portava a pasturar diàriament pels afores de la vila manlleuenca.
El Manlleu d'ahir
Història, llegendes, fotos i postals antigues de Manlleu
