Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931), conegut també pel seu caràcter irònic, arrogant i de forta personalitat, * com solia fer gairebé sempre quan estava per la capital catalana, decidia dinar fora de casa i anar-se’n a un restaurant de renom que hi havia hagut molt a prop de casa seva, vestit com un bohemi que era no el varen deixar entrar a causa de la deixadesa de la indumentària. Només veure’l arribar el maître l’atura tot dient-li:
– Ja em perdonarà senyor, però amb aquesta roba no pot entrar.
Santiago Rusiñol no va dubtar ni un sol moment a donar mitja volta i anar-se’n cap a casa seva. Aleshores vivia al carrer Princesa al barri vell de Barcelona. Més tard va tornar al mateix restaurant on se li havia negat l’entrada, vestit completament de blanc, el maître que el va reconèixer el va acompanyar a la taula, un cop li havien portat el plat a taula no va dubtar un moment i va començar a tirar-se cullerades de sopa per sobre del vestit, quan el maître li va demanar explicacions del que estava fent, en Santiago Rusiñol amb una serietat poc característica d’ell li comentà:
– Abans he vingut i no m’heu deixat entrar perquè dèieu que la roba no era l’adequada, si aquí deixeu entrar a la gent per la roba que porta, que sigui la roba qui es mengi aquesta sopa.
* Del 1888 fins al 1892 va abandonar la seva família, per anar a París, juntament amb l’escultor Enric Clarasó.