Fundada el 23 d’agost de 1898, estava domiciliada al carrer Horta del Frare 16. Els principals promotors de la germandat eren Salvador Serra i Joaquim Oliveras. Tenia per finalitat el socors en cas de malaltia o invalidesa entre els seus associats. La majoria dels seus socis (148 al primer any) eren obrers, tot i que també hi havia membres de diferents classes socials.
Pel que fa a la germandat, cada any celebrava una funció religiosa en honor a la patrona i un ofici de difunts per a l’etern descans dels seus socis ja traspassats. A les dues funcions hi assistia la junta i els socis que ho desitgessin i les despeses d’aquests actes eren costejats amb els donatius voluntaris dels socis que els pagaven juntament amb el rebut del mes anterior. Pel que fa als subsidis, els malalts rebien 1,50 pessetes diàries a partir del tercer dia de presentar la baixa, fins als quatre mesos. En cas que la malaltia durés més de quatre mesos, aquest passava a ser considerat com a invàlid. També se’ls pagava les medicines que necessitessin mentre estiguessin malalts a excepció (segons el seu reglament), dels “vinos generosos”, les aigües carbòniques i gasoses. En el cas de les 
aigües minerals se’n concedien quatre ampolles. També deixaven de rebre el subsidi si havien d’ingressar a l’hospital, i arribat el cas que un malalt rebia el “Santísimo Viatico” cobrava una sola paga de sis pessetes, i dos socis el vetllaven per torns cada dia. Cal dir que la vetlla era obligatòria ja que si un soci no podia o no volia vetllar pel motiu que sigui el malalt, aquest havia de pagar-li dos rals. Com a nota anecdòtica reprodueixo textualment l’article 24 dels estatuts: “No cobrará subsidio el socio que tenga enfermedades buscadas, locura, imbecilidad, ni por exposicion en lanzes peligrosos que no constituyan un acto de caridad”. Els socis convalescents podien sortir 4 dies al carrer sempre que n’haguessin estat 8 a casa, excepte els malalts que tinguessin malalties incurables, que podien sortir a passejar a qualsevol hora del dia.
Pel que fa als socis, tan sols podien ser-ne els homes d’una edat compresa entre els 14 i 40 anys. Era imprescindible també ser veí de Manlleu, o portar com a mínim un any de vida a la vila, i no patir cap malaltia. Un cop complerts aquests requisits, s’havia de sol·licitar verbalment a la junta i portar un certificat que demostrés el bon estat de salut ja que si el soci ocultava alguna malaltia podia quedar exclòs de la germandat i perdre tots els drets. La quota d’entrada a la societat era d’una pesseta si els socis tenien una edat compresa entre 14 i 30 anys i de tres pessetes els que en tenien entre 31 i 40 anys. La quota mensual era d’una pesseta .
Pel que fa a la junta, n’hi havia dues, la directiva i la consultiva. La directiva estava formada per un director que era un soci fundador, un vicepresident, un tresorer, i quatre vocals i 1 secretari. Els càrrecs eren gratuïts, excepte el secretari i l’ “andador”, que cobraven uns tributs, i obligatoris, ja que no es podia renunciar a formar part de la junta sense un motiu just, excepte el fet de ser major de 60 anys o ja haver ocupat un càrrec de l’anterior junta. Cal destacar que per poder ocupar un càrrec a la junta era obligatori saber llegir i escriure.
Pel que fa a la junta consultiva, estava formada per cinc membres, tots ells d’experiència contrastada i que haguessin demostrat la bona marxa de la societat. La junta consultiva no es renovava si no era perquè algun membre hi renunciés o per la defunció d’algun dels seus membres. Les dues juntes, la consultiva i la directiva, es reunien un cop a l’any juntament per tal d’assabentar-se de l’estat de comptes i de la marxa de la germandat.
El 1900 el nombre d’associats era de 170 i el 1924 de 149, comptant només els majors de vint-i-cinc anys i que sabien llegir i escriure.
No ha estat possible trobar cap data que indiqui el temps exacte que aquesta entitat va estar activa.
Bibliografia: Xavier Gaja