Manlleu, des de sempre ha sigut un poble molt aficionat als esports, això ens ha portat a tenir esportistes d’elit. Cap a les dècades del cinquanta i seixanta, la boxa amateur també hi tenia cabuda, fins al punt que s’havia muntat una sala de combat als baixos del desaparegut cine Garcia. Un dia el senyor XXXXXXXXX (en callarem el nom) va anar tot decidit cap a Barcelona a boxejar al campionat d’Espanya de boxa amateur. La seva sorpresa va ser quan en veure que el seu rival. Era un homenot alt, forçut i amb unes espatlles que semblaven un armari. Es va intimidar fins al punt de posar-se d’acord amb el seu acompanyant que li feia de manager, i li va dir que al segon assalt li tirés la tovallola al bell mig del ring, per tal de poder-se retirar del combat. Així el lluitador manlleuenc podria finalitzar el periple barceloní sense sofrir gaires cops, ell li recriminaria l’acció i així quedaria bé. Però la sorpresa va ser que era tanta la diferència entre el lluitador manlleuenc i el barceloní que al primer assalt el manlleuenc ja estava KO i sense temps d’arribar al segon assalt per tirar la tovallola.
Cal dir però a favor d’aquest manlleuenc, que amb el pas del temps va arribar a ser campió d’Espanya de boxa en la categoria de Pes Gall.