Cap als anys 40, quan un conegut pagès de la vila manlleuenca va haver d’anar cap a Barcelona, en veure que el temps se li tirava al damunt va decidir que es quedaria a dinar a un restaurant, quan el cambrer se li va apropar li va demanar.
– El senyor dinarà a la carta o prefereix dinar al cobert.
El pagès com que no sabia què li estaven dient va respondre amb molta fermesa.
– no, no! Ja dinaré aquí mateix