Era cap als anys 50 quan l’autobús que feia el trajecte de Manlleu a Vic, quan encara feia parada allà on el passatger demanava, el cobrador de l’autobús, que aleshores feia el trajecte juntament amb el conductor, era un manlleuenc que no li faltava pas el sentit de l’humor. Un bon dia, durant el trajecte de Vic a Manlleu, i després de caure una abundant pluja, dues senyores de pagès que vivien en una masia a mig camí, molt a prop de La Cabra, varen demanar-li al conductor si podia deixar-la al trencant del camí que portava a la casa de pagès. L’autobús al apropar-se a la vorera, casualitats de la vida, va parar just on hi havia un gran bassal, una de les senyores al veure aquell bassal, va demanar-li al conductor si podia avançar mig metre per tal de sortejar-lo i no haver de passar per sobre. El cobrador deixant anar la seva faceta humorística li deixa anar la següent frase:
– Senyora, que per vint-i-cinc cèntims que val el bitllet encara vol que li fem un pont?