Era aquell manlleuenc que per motius de feina va haver d’anar a viure a la capital catalana. En aquells temps tot just començaven a instal·lar-se els semàfors. Una senyora d’avançada edat que desconeixia el servei d’aquells aparells, es disposava a travessar el carrer sense adonar-se que el llum dels vianants del semàfor estava vermell. Quan el manlleuenc va alertar la senyora s’encetà la següent conversa.
– Senyora no travessi que la llum no és verda.
– Escolti senyor a la merda hi va vostè.