Hi havia una senyora d’avançada edat que no havia tingut mai l‘ocasió de sortir de viatge cap a un lloc llunyà. Aquesta senyora era coneguda també perquè no deia sempre la veritat, fins al punt que ella mateixa es creia el que deia. Un bon dia, parlant amb un home, li comentava que havia anat tan lluny de viatge que hi havia hagut d’anar amb avió. L’home, incrèdul, perquè sabia que això no era veritat li va anar seguint el corrent.
– i no seria millor anar-hi amb el tren?
– no, i ara, si l’avió es molt mes còmode. Si tens calor obres la finestra i ja està. En canvi, si vas amb el tren, amb tot aquell fum que fa això no es pot fer.
Deien també que era aficionada al beure i quan algú li recriminava aquest vici es defensava tot dient que el metge li havia receptat una copeta de cava cada dia per sopar.